enamorat somnia, de reys, héroes y gestes,
ab son pinsell deixarne qualque passatje escrit.
Jo ton perfum respiro, sobre eixes brillants teles,
del cor, accent qu' encisa, dels ulls puríssim cel,
que per eterna gloria de l' art y la bellesa,
pintaren Ticiano, Velázquez y Rafel
Jo 't veig immensa pira, esténdret en la Grécia,
y á ton calor de vida los márbres animar
y en lo compost informe de tosca pedra dura,
baix lo cisell de Fidías lo sentiment brotar.
Jo veig com tes guspires inflaman á la Italia
y son sagell de gloria Chiberti hi deixa imprés,
y empunya Miquel Angel de l' art lo ceptre insigne
y crea á ton imperi son immortal Moisés...
Y tú, oh Arquitectura, gentil ramell que uneixes
de totes les arts belles les més galanes flors,
que 't dona la Poesia la inspiradora essencia,
Pintura y Escultura, sos magistrals primors,
camp fertil ets de glória qu' esclata maravelles,
á la influencia grata de ton preuhat conréu:
divines son les roses que per la terra escampas,
per xó ets tu la escullida per fer temples á Deu.
Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat validada.
