Aquesta pàgina ha estat validada.
somrient ab les joguines
causadores de ton goig!
Riques prendes que obtingueres
dels Sants Reys, per ton candor,
trocejarles no volías;
¡no ho serán, filleta, nó!
Dins un moble de ma cambra,
te les servo com tresors;
com venerables reliquies,
com joyes d' immens valor.
¡Oh, cambra per mí sagrada,
nïuhet de mes il lusions,
hont passaren tes angoixes
y mes hores sens repós!
Mes ¡oh penes benehides!
¿jo no estava de tu aprop?
¿no estrenyía tes manetes?
¿y no 't veya? ¡qué més goig!
En vá avuy tes mans jo cerco
de la nit en la foscor;
en vá espero ta veuheta
que 'm despertava tants colps;
