Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/244

Aquesta pàgina ha estat revisada.

mes, de mon trajo nupcial
eixa bandera he tallada.

Si retornan vencedors,
será 'l goig ma mellor gala,
que 'l pare, diu, no hi ha pler
com veure lliure la pátria.

III


ANY 1714


La nineta un jorn gentil,
sembla avuy flor mustigada,
sos ulls brillan sens calor,
com dos estels que s' apagan

Ab ses tremoloses mans
una bandera n' acaba:
¡ay! no ostenta 'l tó vermell
ni tampoch les Quatre Barres!

Les insignies de la Mort (9)
en son centre hi té clavades
y es negre, com negre nit,
lo drap ab qu' está formada.