Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/240

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 
Si no 'us ha d' alentar en nobles lluytes,
lo foch de son esguart,
ni ensemps les gayes flors hem de flayrarne,
de les regions del art.

Ja may més de sa clara intel·ligencia,
no admiraré 'ls destells,
ni l' ánima mes gran veuré pintada,
al fons de sos ulls bells.

Ja més no gosaré lo raig de gloria
que omplia nostra llar,
quan vefant dolls d' amor y de tendresa,
veníala á alegrar.

Ja més no sentiré los grats efluvis
de son matern anhel,
flotant sobre mos fills, illuminantlos,
com un esguart del cel.

Ja no tindré qui en hores de bonança,
ab mí sia felís;
ni qui ab mes dol que jo, plori mes penes,
ni rigui ab mon somrís.

¡Oh, fills! no eix crit amarch de ma planyença
ab pesar escolteu;
ab l' amor que ma mare m' estimava
¡jamay m' estimareu!

Novembre de 1886.