Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/237

Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Deu guardi al preclar poeta,
los grans de moresca sorra;
qu' en sa pensa han de tornar
ramells de cristianes joyes!

A cada enfilall de perles
treurá 'l llorer fulla nova;
plansonets que regarán
los ángels desde la gloria.

¡Bé pots estendre tes branques
preuhat llorer de Vinyoles,
que no 'n tindrás prou ab elles
per dar á son front corones!


Juny de 1886.