Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y en mitg d' elles, com un sol
brillant ab sa força tota,
la del géni portentós
admiració avuy d' Europa.
Géni que llavors capoll
esclatá en gemades roses:
per éll tragué flor l' Atlántida
devall mateix de les ones:
Los penyals del canigó
assutzenes y violes,
perles, corals y safirs,
illes d' or, guerrers y gojes.
Li dáren llurs cants les aus,
serrats y abims ses históries,
les flors llurs sospirs d' amor,
la creu, lo cim de sa gloria.
Si tan enciseres son
les flors fins avuy descloses
¡Deu guardi á les qu' en llevor
de Jerusalem nos porta!
D' allá hont incréduls alarbs
retenen la Joya nostra;
d' hont nos guarda un sant recort
cada árbre en sa bella soca.
