Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/234

Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Deu del cel! ¡Los camps s' atansan!
¡Ay! ¡de vos, si arribo tart!

IV

Com lleons que s' embesteixen
les hósts ja van á lluytar;
mes, en mitj, sa real tenda
la regina hi ha plantat.
Los dos camps incerts la miran
y enfront de son dol mortal,
sa host Castella retira,
Aragó ne fá altre tant.
Entre pols de la batalla
l' iris de pau ha brollat:
l' amor ha vençut la forsa
¡La reyna no ha arribat tart!


Octubre de 1882.