Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/227

Aquesta pàgina ha estat revisada.

entremitj dels ceps corriam;
lo qui atrapar se deixava,
un bés per cástich rebia.
Ahi' al ésse' á mitj camí,
ja 'l va abatre la fadiga:
—No poden, mes flaques cames:
esposa, rahó tenias!
Hem perdut vint anys de penes,
¡hem malversat nostra ditxa!
si enrera pogués tornar
l' afany d' or ¡no 'm tentaria! —


Juny de 1882.