resta en freda suor sa fáç banyada,
sa testa hermosa sobre 'l pit li cau.
— ¡Morts! ¡Morts! tots dos! Mort lo meu pare
de Roma augusta lo primer capdill
per Asdrubal vençut!... ¡Oh, sort avara!
¡Mes ha de serli la victoria cara,
que per venjarse sols alena 'l fill!
¡Y cóm ramera vil, enjogueçada
ma pensa he mantingut en somnis d' or!
¡Per mi mateix ma sanch fora vedada,
si no 'm sentís ja fera assedegada,
per los festins sinistres de la mort!
¡Cartago no has vençut! encara encesa
bull en mon cor la sanch dels Scipions,
¡no has de gaudirte de ta noble presa!
¡Força té per llançar ma jovinesa
al Africa altre volta tos penons!
Y despenjant de la paret, la espasa
que á son cós va cenyir irat y brau,
lo front cremat com enrogida brasa,
baixá com llamp que los sembrats arrasa,
per l' ample escala de son vell palau.
Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/212
Aquesta pàgina ha estat revisada.