Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/192

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Y Deu que en Vos esguarda sa filla ben aymada,
que pera Vos un ceptre li ha semblat petit,
que tant com benvolguda, volguentvos venerada,
deçobre negres toques, corona 'us ha cenyit;

Ne vol que les mans pures, que may la mort dictaren,
benefactores obrin les Festes de la pau.
¡Veniu! á enaltir l' obra, que fé y treball alçaren:
¡Veniu! á rebre 'l ¡Visca! de nostre poble brau:

A rebrer la corona de mes capdal valía,
la que les vostres obres guanyarse han sapigut:
los llaços de la forsa l' atzar pot desfe' un día,
jamay los que nuaren l' amor y la virtut.

Exemple de regines, clement, ardida, austera,
gelosa guardadora de nostres patries lleys,
de Vos la nostra terra, son nou pervindre espera:
que sols de les grans mares ne surten los grans reys.


Maig de 1888.