Aquesta pàgina ha estat revisada.
que aymants y folles,
ambicionem per elles
mes brillants joyes. —
Aixís les plantes al Scnyor contaren,
la tendre aspiració de son pesar,
al punt que 'ls papallons s' adelantaren,
y aixís varen parlar:
Estém joyosos de nostres gales,
que 'ls prats enjoyan per son primor,
per res dariam les nostres ales,
incrustadetes de safí y or.
Tan diminutes, que vola ab elles
nostre cos feble, sens cap recel,
desde les planes ombrils y belles,
fins á les boyres del mateix cel.
Nos plau, quan l' auba lo mon clareja,
enlayre empendrer lo vol ardit,
y en mitj la branca que 's balanceja,
trobarhi hostatje quan ve la nit.
Nos plau quan crema l' ardent mitjdia
de nostres ales lo polsim d' or.
