Aquesta pàgina ha estat validada.
Per un dels ombrius valls de la Cerdanya,
Otger entrava quan moría 'l sol,
lo pensament li feya de companya,
barrejantshi ferést del llop l' udol.
Sos membres de gegant cubria 'l ferro,
imponent y resolt era son pas;
com exilat que torna del desterro,
lo joy brillava en sa colrada fas.
Estenía la nit ses negres ales,
quan pujava 'l coster del Canigó;
per ell, eran les roques trams d' escales,
la fadiga repós, llum la foscó'.
