Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/179

Aquesta pàgina ha estat revisada.

  tot dantme besades,
  corrents platejades
  mos fértils esplets.

  Jo sé que m' adornan
  mil formes hermoses...
  mes, son poch vistoses
  mes gales majors;
  per ço ab greu recança,
  quan tan fosca 'm miro,
  ¡suspiro, y suspiro,
  per tindre colors!


Aixís la Terra al Senyor contá conmosa,
Lo del novell de son primer pesar,
quan les plantes movent sa fulla ayrosa
  aixís varen parlar:


  — Molt, Senyor, nos encisa
   nostre fullatje,
  tant retallat y tendre,
   y ab gracia tanta,
   que bé 's creuria,
  que 'l tallaren dels ángels
   les mans polides.