Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡sospirs en la encisera jovenesa!
¡Quan tot somriu! digueume ¿qué voleu?
— Senyor, acotantse
humil y confosa,
ab veu vergonyosa,
la terra va dir;
jo be 'us agraheixo,
los bens que sustento,
los dons que en mi sento,
crearse y fluir;
Jo sé que ma sava,
es sava de vida,
d' hont trauhen eixida
ignotes llevors;
jo sé qu' hermosejan
l' espay mes montanyes,
que dins mes entranyes,
hi nian tresors.
Jo se que tinch boscos
d' espléndit follatje,
hont tenen hostatje
palmeres y abets;
jo se que recorran
