Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mareta mia, reyna y Senyora,
de nostre terra preuhat joyell,
de nostre vida rosada aurora,
en ses tempestes segur vaixell:
Corona hermosa de flors polides
á ton front verge volem cenyir;
jamay ses fulles serán marcides
que amor santíssim les feu florir.
¡Quin pler, si digne mon brot d' herbeta
fos de la Mare de tot un Deu!
¡Trista follia! la mesquineta
ni sols sab dirte tot l' amor meu!