Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Qu' hermosa qu' es la vida
quan hi somriu l' amor!
L' he vista eixir del temple
del braç de son espós;
he vist la mort ferirme
¡y no ha caygut mon cós!
Ab s' alegria absorta
ni esment de mí n' ha fet:
y he vist mon cel fet runes
¡y al mar he restat dret!
Y ha anat de mí allunyantse,
llançantme en la dissort,
¡sens treurem la sajeta
que va clavarme al cor!
Desembre de 1886.
