Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/154

ha entrat l' ardit mariscal;
fins al bell mitj de la plaça
los gironins han anat.
Ells no 'n saben d' arts de guerra;
no n' han aprés de matar,
mes son lleons que defençan
lo tros de terra hont son nats;
y 'ls acers á l' embestida
se 'ls oscan guspirejant;
topan les llances y espases,
cáuhen homes y cavalls,
y les bales van y venen
y relluhen los punyals,
y ardent fumeja la terra
regada per dolls de sanch!
Tant forta ha estat l' estomesa
que 'l francés vá reculant;
ja n' es fora de la plaça,
ja los ulls fícsa en la camp;
ja perseguit vá tornántsen
pe 'l camí que ha fet avans;
ja en los cims de ses trinxeres
onejan los quatre pals;
y ja l' aliga vençuda
com vol d' aucells esbarats
s' axapluga en la montanya
deixant lliure la ciutat.
Brillant ha estat la jornada;
Sant Narcís ¡Deu vos ho pach!