Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/152

ja son als murs de Girona...
¡Ay, malhaurada ciutat!
Bellafonds, es un valent...
llurs soldats astuts y braus...
¡Sant Narcís, vulla ajudarte,
que la feyna bé s' ho val!

Les nits ¡qué 'n son de boniques
quan s' arriba al mes de Maíg!
Les brises apar que portan
les flayres dels lliris blanchs,
les essencies de les roses,
de ridoltes y caps blaus;
lo firmament s' engalana
ab son mantell mes preuhat,
mes ¡ay! al cel les estrelles
brilleja que brillarás,
y en la terra la metralla
enrunant sens may parar.
Les muralles son prou fortes;
mes les armes ¡son com cal!
ja una pedra n' es cayguda,
ja les altres van rodant;
¡ja la bretxa n' es oberta!
lo francés ja açalta 'l pas:
¡ay, desditxada Gerona!
¡ay, pobrets dels sitiats!
¡Ja com riu que 's surt de mare