Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/143

omplan de llum y alegría
l' esglesía que no s' hi cap;
l' orga escampa sons de festa,
los sacerdots sagrats cants,
los encensers fum de gloria
y los cors extassiats
claman ¡Be n' hajas. be n' bajas,
Flor dels lliris montanyans,
Verge de la Bonanova,
tresor de la eterna pau,
estrella que al cel nos guías,
conhort dels desamparats!

Be poden cantar ¡Hossana!
aquells que á dintre han entrat;
qu' espanta, á fé, la gentada
que á fora 's veu bellugar:
los carrers son espayosos,
la plaça n' es be prou gran,
mes per tantes comitives
¿hont trobar prou ample espay?
quan uns surten, entran altres,
y així 'l curs no acaba may.
Nous ciris van encenentse
al costat dels mitj cremats,
nou aplech de presentalles
lo camaril va adornant,
y 'ls resos y les pregaries