sa gratitut fan constar,
quan no ab presents d' or y plata,
ab fulls del cor arrancats.
Les mercés que ha fet la Verge,
be prou que 'l poble les sap:
los fets que la mare conta.
¿quí may los podrá oblidar?
camí de la Bonanova
los herbeys no hi crexerán,
que 'ls romiatjes á ta esglesia
son la feyna de tot l' any:
pero, quan mostra la terra
lo seu mantell florejat,
quan romaní y farigola
embauman l'ayre al paçar,
quant pensaments y violes
obran llurs capolls m'orats,
y les aus en les berdices
no paran may de cantar,
y los grans crits de ¡Aleluya!
estremeixen les ciutats,
y qu' es la Pasqua arrivada
publican los campanars,
¡llavors si que apar ton temple
lo temple del Montserrat!
Les ofrenes son inmenses,
los ciris á centenars,
Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/142
Aquesta pàgina ha estat revisada.
