Aquesta pàgina ha estat revisada.
- Per sempre.
Eli era hermós y jove, — de noble cor,
ferm com los centenaris— árbres del bosch,
amant com tortoreta— junt al espós,
senzill com lo nin tendre— que creu en tot,.
Ella n' era bonica,— com somni dolç,
com ponçella desclosa— pels raigs del sol,
alegre com del auba — lo róç color,
débil com les aletes — dels papallons.
Desde nins s' estimavan,— ab tendre amor^
en sa aymada éll tancava,— tot lo seu cor;
un somrís de sa boca, — valia un món,
una mirada seva, — tornával foll.
