Aquesta pàgina ha estat revisada.
L' infant plora, y la nineta
diu, al veurer que no calla:
— ¿Lo voleu, la mi senyora,
lo voleu en vostre falda?—
Sens respondre la Comptesa,
del petit breçolet l' alça.
— Plora, diu, fill de ma vida,
plora, infantet sense pare.
Mes que tos dolços somriures
á mon cor plauhen tes llágrimes;
que ja 'l meu bé no ha de vindre
á gosar de tes rialles!
Ja sos llábis amorosos
en ton front no han de posarse;
ja per mi sols en la vida
mon consol es la pregaria;
Mon desitj los murs del temple
'hont ton brau pare descança,
mes il·lusions benvolgudes
tan sols eixa toca blanca!
Mars de 1878,
