Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/121

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 no l' ha besat escara (4)
  lo meu amor.
 ¡Ay, quan sos llábis pósi
  damunt ton front,
 de sa dolça alegría
 s'omplirá 'l món —

Encara lo seu cantar
no ha finit la noble dama,
que l' infant, desfentse en plors,
lo seu cor amant traspala.

-¡0h que tens lo meu fillet
diu besantlo ab tota l' ánima
¿Qué tens ¡ay! que no has plorat
fins que del compte se 't parla?

Tot just ella aytal ha dit,
plora mes l' infant encara.
— ¡Oh, si fos ton plor, fill meu,
d' una dissort lo miçatje!

¡Ben corrent vingan açí,
vingan açí, los meus patges! —
Diu posantse la má al cor,
que fortament lo sent bátre.

De bat á bat s' han obert
les dos portes de la cambra