Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/120

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Diu la nineta esguardant
 com l' infantó sos ulls tanca.
 — Mes no está prou dormidet
 canteunhi, senyora un' altra —
 La dama ab joya somriu
 y aixis altra volta canta:

Hereu de les glories -hereu dels fets alts
Que tant enaltiren - als braus catalans.
Si Deu escoltava — mon préch mes constant
l' Historía 't diria— Berenguer lo gran.
 Tanca tos ullets dolços
  táncals al son. .
   din, don.

Valent jo 't desitjo— valent pe'ls combats,
gelós per guardarne— los furs del Estat,
valent pe 'ls contraris— valent per lliurar
los pobles sotmesos — al jou del alarb.
 Tanca tos ullets dolços
  táncals al son...
   din, don

 ¡Ay, quan á veuret vinga
  lo meu espós!
 Goig no hi haurá en la vida
  com lo seu goig.
 Ta cara rodoneta
  ton cabell róç