Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/119

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Com lo lliri n' es de blanch
lo blanch color de sa cara,
com lo sol n' es de rocet,
com lo sol al trench de l' auba.

Del rich brodat, ben sovint
la dama los ulls aparta,
y veçant amor y goig,
en lo tendre infante 'ls clava. -

Gentil nina de quinz' anys
aprop d' ella fá de guarda,
y tantost l' infantó 's mou,
lo breçolet ja balança.

Y, al bell punt, tan dolçament
com del mes de maig la flayre,.
la dama del teleret
á lo seu fill aixis canta:

 — Dolç encant de ma vida,.
  goig de mon goig,
 cel de mes esperançes
  mon rich tresor;
 tanca tos ullets dolços
  táncals al son.
   Din, don. —

— ¡Qué be adormirlo sabéu,
ma senyora ben aymada! —