Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/115

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ab horror del torrent al fons les l ança,
y, ál brillejar del sol la llum darrera,
de rubor folla, á la ciutat devalla...

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

¿La flor hermosa que ses fulles plega
per la cremor del sol enmustiada,
podrá 'l raig de la pluja crestallina
la ja perduda aroma recobrarne?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

III

Desd' aquell jorn, de lluny la pecadora
seguint va del Deu Home les petjades,
sa paraula absorbent, com seca terra,
les profitoses gotes de rosada.

Mil voltes ha brollat dins de sa pensa
lo viu desitj de córrer á ses plantes,
mes ¡ay! que ab ma de ferro la detura,
del temps paçat, lo nubulós fantasma.

¿Quí es ella? qué fou sa jovenesa
en la ubriaqués del vici encenegada?