Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/11

Aquesta pàgina ha estat validada.
A Deu


De la pols del no rés, Vos me formareu,
y en la materia de mon cos posareu
un cor, un esperit,
quelcom d' eternitat; bolva divina,
que la vuydor traspassa, que il·lumina,
qu' enlayra al infinit.

Tot lo que sento en mí, quant me rodeja,
tot quant ma vida alenta y hermoseja,
ho dech á vostre amor;
deixéume, donchs, que la primer segada
que he fet al cor, la posi enamorada
á vostre peus, Senyor.