Alset, figura inmensa, ferida, no eclipsada;
Alset apòstol, sabi, mártir, poeta, sant!
Ton pedestal bellíssim será l'Illa daurada...
L'enveja desarmada
Devant te nova gloria s' inclina tremolant.
ENDRESSA ALS POETES
Germans, quant per la festa pujéu á l'ermitatge
Esfullaréu en terra, devant la santa imatge,
Lo ram que 'os he enviat:
Per un ramell de festa be veig que no valdria;
Dexau no més que caiga sa pobre flor mostia
A dins lo lloch sagrat.
Quant sentireu alegres lo sò de la campana,
Pensau que vos esmenta dins terra llunyedana
Un cor de mallorquí...
Beveu per mí les aigües d' aquella font de vida
Y aquella santa cova set voltes benehida
Besau, besau per mí.
Si en mitx de tanta gloria y de bellesa tanta,
Sentiu lo cor remoure la febre sacrosanta
Qu'abriva 'l pensament,
Devant la mar inmensa qu'ls himnes grans inspira,
Germans, cantau llevores lo que no diu ma lira,
Lo que mon cor pressent!
Madrid — Novembre 1876.
Pàgina:Poesies (1885).djvu/70
Aquesta pàgina ha estat validada.
