Pàgina:Poesies (1885).djvu/58

II


Dins la cambra real, trista y polsosa,
Un trono d'or hi resplandia encara,
La Reina hi va pujar, y s'hi va assèure
Ab lo recort de magestat passada.
Allá baix d'ella s'assegué la jove,
Y mirava ab tristor l'antiga sala...
—Mare, tos fills y ton poder finiren!
—Filla, tu vius per á conhort encara.
—¿Qué resta, mare, d'aquell temps, qué resta?
La Reina aquí, sense dir mot, plorava,
Y fent signe llavores á sa filla,
Li va mostrar un' harpa.
 

III


L'harpa era antiga qu'en los jorns de gloria
Devant los reys en el castell sonava:
Encara dins la pols d'aquelles cordes
Notes dormian de dolsura patria.
La jove prengué l'harpa... y tremolosos
Los sons primers, com á gemechs, pujavan.
Després va rompre un torrental de notes,
Com fonda pena que plorant esclata.
Y los ecos fehels que sempre vetlan,
Repetiren la veu tan anyorada,
Y 's movian dius l'ombra les banderes,
Y l'òliba siulava.