Aquesta pàgina ha estat validada.
II
¿Hont va la vela tan blanca
Perduda en l abisme blau?
¿Hont fugen les oranelles
Sobre les ones volant?
¡Ah! demunt aquesta plaja
Jo sempre, sempre romanch:
Y aquesta terra es tan curta!...
Y 'l mon tan ample, tan gran!...
Perdona, patria, perdona;
Mes per veure y corre espay
Lluny de les costes sagrades
Voldria fugir volant!
III
A l'ermita de les penyes
Sovint anava á resar,
Sovint mon cor reposava
Dins aquella ombra de pau;
Llavores sempre tranquila
La meu' ánima d'infant
Igual sempre llambrejava
Com la llantia d'un altar;
Ara hi torn, y ma pregaria
Puja més viva qu'abans,
Però á l'ombra de l'ermita
Ja no m'hi besa la pau.
