Pàgina:Poesies (1885).djvu/42

Aquesta pàgina ha estat validada.

Jo vull sentir t'harmonia,
Ton llenguatge mitx comprés,
Axí com infant sentia
La dolsa cansó del brés.

Vull veure les riques festes
De ton sol enamorat,
Y dins tes coves farestes
Vull sentir la tempestat.

Del molar, rey de les ones,
Vull veure 'l salt poderós;
De lliris y papallones
Vull sentí 'l bes delitós.

De l'avench á l'estelada
Vull espayar l'esperit,
Per dins vents y nubolada,
Terra y mar, aubes y nit.

De ta essencia benehida
Vull rabejar lo cor meu,
Vull viure d'aquesta vida
Qu' acosta l'ánima á Deu!

Nou esperit mes entranyes
Fa conmoure y tremolar,
Y sobre mars y montanyes
Sembla que puga volar.