Aquesta pàgina ha estat validada.
DEMUNT L'ALTURA
Quant veig la terra e la mar
E'l cel e aug oceyls chantar.
Ladonchs he al cor tal douçor
Que hanc no la senti major.
Ramon Lull.
Demunt lo front de la serra,
Bé pots, cor meu, reposar
Suspés entre cel y terra,
Sobre l'abisme del mar.
¡Oh Vida de tota vida,
Oh Font eterna d'amor,
De ton Sér que no té mida
Veig ara la resplandor!
