Y veig com puja á la fatal foguera
Lligat un jovencell...
Y com un jay de llarga cabellera
Branda terrible lo sagrat coltell...
Mes passa la visió, y altres ne vénen
Del dupte en la negror:
Veig pobles que lluytant aquí s' extenen
Y sent de les bassetjes la remor.
Y veig guerrers que, mitx desnús, combaten
Demunt ton caramull,
Mentres los altres á ton peu s' abaten,
Com les ones del mar en un escull.
Vell claper, vell claper, qui tes canteres
Pogués ara llegir!
Qui interrogar pogués tantes osseres
Que'l llaurador remou y fa florir!
Tú veus passar les races fent onades
Del temps en la corrent,
Inmòvil com la roca que de bades
Socava l'aigua del febrós torrent.
Vell eras ja quant sa paret primera
Alsava aquí 'l romá,
Y ha mil anys que sa morta polsaguera
A tos peus la ventada rossegá...
Pàgina:Poesies (1885).djvu/32
Aquesta pàgina ha estat validada.