Aquesta pàgina ha estat validada.
Era una ofrena piadosa
Consagrada pe 'ls recorts,
Com una baula amorosa
Per enllassar misteriosa
Vius y marts.
¡Corona de semprevives,
Símbol d'afecte inmortal,
Dins les aigues fugitives...
Llansada per mans esquives
Al fondal!
Jo he pensat: tot es mudansa;
Passa la trista corrent,
Passa'l plor y l'anyoransa,
Y se pert la recordansa
Pe'l torrent...
Tota flor qu'al mon brotona,
Fins l'eterna del recort,
Es floreta d'una estona:
¿Y pensas ferte'n corona,
Fill de mort?
He alsat al cel la mirada;
Y allá, en la fonda blavor,
Coronavan la vesprada
Flors sens fí de l'estelada,
Semprevives de claror!
