Aquesta pàgina ha estat validada.
II
Ran de l'aigua, pensativa
La joveneta no 's mou;
Si prest s'omplia sa gerra,
No s'umpl encara son cor.
—¡Ay dona d'aigua si 'm davas
Perles fines y tresors,
Jo reina d'amor seria
Dins un castell com un sol!—
La jove calla y se mira...
Y corre, corre la font.
III
Concirosa com la lluna,
La donzella va pe'l bosch:
Ja no's mira les estrelles,
Ja no ascolta'l rossinyol.
Gran batut d'una caiguda
Fa dins l'aigua trist ressò...
Lo rossinyol fuig y calla,
La lluna blanca se pon,
L'auba plorant se desperta...
Y corre, corre la font.
188..
