Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/50

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Poc á poc s' enfosquí s' ombra
Just com sa qu' ets abres fan,
Cuant una boyrina clara
An es sol li está devant.

No havian passad tres dias,
Tota s' ombra feya ja,
Y es precis qu' an aquest' ombra
La cubresca jo de sang.


________