Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/33

Aquesta pàgina ha estat revisada.


VII.

Cuant es mitja nit en punto,
Y ses buscas d' es rellotje,
Com a jermanas parugas.
S'arramban lo mes que pòden;

Tocan dotze campanadas
Que dins sas tombas retrònan,
Y a'n es morts els-a despertan
Mentras tant qu' es vius s'adormen.

Heyá llòsas que tremólan,
Heyá llósas que no 's mouen,
Heyá sombras que s' axecan
Y es cementeri revoltan,