Pàgina:Poesias de Angel Guimerá (1905).djvu/191

Aquesta pàgina ha estat revisada.
197
l' any mil

· · · · · · · · · · · · · · · · ·

 L' hora ha passat. Tantsols ratxa lleugera
torba 'l misteri de la nit callada:
pau en lo mon y en la celest esfera:
ja es l' any novell; ja ve la matinada.

 L' espay blaveja; los estels se fonen;
mansa la boyra en Occident s' ajunta;
als galls que cantan altres galls responen;
l' Orient es or; es foch; ja 'l sol despunta!

· · · · · · · · · · · · · · · · ·


 Humanitat, entórnat á la vida:
tu has vist no més fantasmas del desvari:
carrégat ab la creu avergonyida,
qu' es lluny, ben lluny la cima del Calvari.

 Migrat plansó d' alzina que verdeja,
trau de la pols tas socas jovensanas.
cóm tems avuy que 'l destraler te veja,
quan res no saps de llamps ni tramontanas!