Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/95

La lluna, la bruna...


(Cansó)

De nina petita,
jugava a la lluna,
tan bellugadissa
com un esquirol:
vaig creixe y vaig caure
com fruyta madura...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La lluna, la bruna,
vestida de dol...


Depressa venguéren
amors y alegríes;