Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/89

Tot passa y s'en va


Cansó per Na María Sabater

Axí com escaten dins tanca florida
clavells y poncelles qu'el temps secará,
axí també's bada, dins l'hort de la vida,
la flor que marcida
será l'endemá...
Tot passa y s'en va!...

Es l'ánima nostra, mar gran sense cales,
y vents y tempestes s'hi solen alsar;
quant fuig la ventura, no li tireu bales,
que l'or de ses ales
en pols se desfá...
Tot passa y s'en va!...