Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/86

Aquesta pàgina ha estat revisada.

llavors, sense mirarte, sempre't veya,
y ara, per molt que't miri, may te veig.

X
Camí de nostra vida desolada,
mos trobárem tu y jo per un moment.
Quant mos hauría units una mirada,
una sola paraula, un mot fervent,

mos separá per sempre una mentida,
una mica de fanch, un poch d'orgull;
y es, de llavòrs ensá, la nostra vida
camp arrasat on ni una flor s'hi cull.

Y rich y plor quant pens que, ja enterrada
aquesta carn qu'ha estat nostro turment,
mos unirá en la fossa, tal vegada,
un calfret de la terra... un poch de vent...