Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/69

Aquesta pàgina ha estat revisada.

L'inteligencia humana es curta y es estreta
per explicar ta forsa, immensa com la mar.

¿Com pot de tes cadenes
deslliurarse la terra,
si fermen y si tallen més que afilada serra,
si vida y esperansa nos vénen de l'amor...?
A tu, qu'ets fe y llum pura,
torrent d'idèes nobles,
a tu, qu'ets poesía, t'aclamarán els pobles
del Cel y de la Terra per rey conqueridor.