Aquesta pàgina ha estat revisada.
II
CANSÓ DE LA MAR
— Som bella (diu la mar), harmoniosa,
y gran en la bonansa y la maror;
m'abriga el vent amb s'ala tempestuosa
y el sol de cabells d'or amb sa claror.
En mí tot remoretja, canta o crida:
jo tench les sèt colors del arch-en-cèl,
y símbol eternal d'humana vida,
en mí tot es mudable, res té rèl.
Jo som la font immensa d'esmeralda
hon se miren y abeuren cèl y món;
y com el sol ardent les flors escalda,
les naus, flors de la mar, jo les afon.
Tench dies blaus y resplandors que céguen,
furiosos temporals, bramuls d'infèrn;
y mes gegantes ones tot heu séguen,
terribles fauç del segador Etèrn.
Mes, quant arreu s'escampen les boyrades
com grans lleçons qu'entelen la claror,
