En ma vida pagesa y sanitosa,
de les festes del camp podré gosar:
faré ramells y gloses per la tosa
y ballaré mateixes pe'l v ermar.
M'aplegaré amb el tay de vermadores,
amb elles compartint afanys y jochs,
y en els carros mesells de portadores
aniré pe'ls camins pegant sodrochs.
¡Qu'es d'alegre el vermar tot lo sant día!
arreu el most degota dels cubells
y apar qu'amb ell en ratji l'alegría
que reforsa lo cor dels jovencells.
Horabaixa, entre verbes y rialles,
los cups de portadores ben reblits,
a la vila s'en van contant rondalles,
truyosos com aucells del niu exits.
Y sonant castanyetes y guiterres
arriben jovensanes y guerrers,
y el perfum de la sava de les terres
s'escampa ab les tonades pe'ls carrers.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
No vull segar del món les sementeres,
no vull que'm besi més son vent fatal:
Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/42
Aquesta pàgina ha estat revisada.
