Trescaré les garrigues y les closes,
escometré'l missatge y el pastor,
y entorn de l'ampla llar contarém coses,
d'un pobre llum de cruya a la claror.
Culliré negra oliva qualque estona
mentres colra ma cara el serení,
y menjaré llavòrs, dins la tafona,
una llesca de pa torrat per mí.
M'asseuré demunt l'herba, baix dels abres,
beuré l'aygua estil·lada de les fonts,
y falaguera y forta com les cabres,
passaré siquioles sense ponts.
Y quant l'oratge sá de les garrigues
engronsi com les ones los sembrats
y acalin, ja granades, les espigues
cap a la terra los capets daurats,
arribarán estols de segadores
brodant la groga mar de colors vius,
y al sol llambrejarán les fauç traydores
segant per tot arreu los blats altius.
Y les garbes ja fetes y apilades
dins els carros, fins alt a caramull,
demunt l'era caurán, com les onades
d'un torrent d'or, entre la gent que bull.
Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/40
Aquesta pàgina ha estat revisada.
