Aquesta pàgina ha estat revisada.
y los deixa esbaltits, damunt la platja,
malmesos... ulls badats!...
y los volten, giscant, les aus marines,
famolenques de carn!...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
¿Per que los ulls acluques, perque plores?
perque gires el cap?
¿no sabs qu'axó es imatge de la vida,
que'l mon es ampla mar?
que no arriben les ones a l'altura
ni'l dol puja tan alt?
Cerquem, aviat, cerquem les altes sèrres
hon tot es bell y sá,
hon s'esténen pe'ls tronchs les barbarelles,
les eures pe'ls cimals.
D'allà alsarèm a Deu nostres pregaries
pe'ls vius y pe'ls negats...
¿Que mos podrá faltar? ¿que hi mancaría
en mitj de tanta pau?
Tan sols les blanques, falagueres ales,
les ales per volar!
Valldemossa, Agost 1900.
