na de les més senzilles y modestes: com aquell rebussay y brotim que en compondre y lligar un plantós ramell, solem dexar a lloure y abandonat dins la canastra.
Axí, al costat de les poesíes més acabades, de les que en concurrencia amb altres moltes varen merèxer assenyalada recompensa y distinció, n'hi figuren altres de menudes y breus o versetjades a tot xalar de ploma, y a les quals no estava reservat lloch més vistós qu'el d'un mot de lletra enviat afectuosament, una petita estrofa per cantar, una improvisada plana d'album: un pensament esmotlat dins quatre o cinch versets, y que tant pogué servir per aumentar l'enfilay de «Gloses d'amor» com per omplir una cartolina postal, d'aquelles que l'autora s'adelitava de remetre sovint a germanes y amigues. [1] — Tant meteix, ¿què n'haguérem trèt ni de què'ns hauria servit exermar aquest redol de verger poètich, reduint a una dotzena o dues aquexa trentena de composicions: y tot perque la crítica més prim-mirada y exigent no hi trobás tant que dir, o les pogués dispensar més falaguera escomesa?
La crítica malcontentadissa y afectada de judicar amb fredor, no hi té gayre que fer, a dins aqueix modest aplech que no s'es estampat ni trèt a llum ab preferent afany de merexer cap explosió de renoueres alabanses. Piadós tribut de bona
- ↑ Per axò en resulta qualcuna d'inadvertidament duplicada, segons es de notar a les págs. 55 y 109.
