Aquesta pàgina ha estat revisada.
Son cor bategava quant veya ma porta
(encara tancada!)
s'hi asseya, arrufada,
y somiant becava fins qu'estava oberta:
que dormís, qu'importa!
l'amor sempre es forta,
dormida o desperta!...
Entrava en m'alcova menuda y blanqueta
qu'a-n aquell cor ample li venía estreta;
muda'm contemplava
sense fer renou,
y baix cantussava
es vou-veri-vou.
Sentint sa tonada, mon coret s'obría;
que a la flor la bada la cansó del dia:
els ulls mitj desclòsos, recort que la veya,
recort que me deya
mil coses hermoses
que sols no entenía,
y jo li somreya!...
y aquella pagesa de cara colrada
per mí era una fada
qui per engronsarme del cèl s'en venía...
Ay! l'amor que vola
me fé volâ a mí,
y abans d'anâ a escola
sabía llegî!
