Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/134

Aquesta pàgina ha estat revisada.


UN CUPIDÓ
(A una atlota que volía esser monja)

Pareix qu'está d'humô aquest cara fina,
¡y amb a quina malicia mira y riu!
¡Bé fas d'allunyart'en; que si t'afina,
te despara, te fer,.. y adiós monjiu!

* * *

A LA MAR

Misteriosa, mudable, bella, immensa,
bramula o remoretja, canta o crida,
les ombres reflecteix, la llum intensa...
¡La mar es com la vida!

* * *

¡AY, AY, L'AMOR!
(A sa meua amiga C.O.)
La jove somía, que du sòn enrera:
s'hi arramba una estona l'amor falaguera
com un papayó;
li canta y l'engronsa,
y llavors li enfonsa
son dardell traidô!

Jo tench una amiga gentil com aquesta,
que ja li fan por,
¡una por feresta,
ses aletes d'or!