Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/115

Aquesta pàgina ha estat revisada.

el moret peresós de la figuera?
¡Ay! jo sí que la hi tench!,.. no la hi tenía
un temps, venturós temps de l'infantesa;
no sabía llavors lo qu'es peresa
ni res del món sabía!...

Escoltau aquest pas. Un'horabaxa
dins un hort, qu'era l'hort de ma ventura
ahon solía robar fruita madura,...
robava... ¡sí, y encara hi tornaría!
qu'en aquesta mesquina terra baxa
robent tots ¿y un infant no robaría?...
De lladres es el món immensa cova:
l'escuma de la mar el nigul roba;
la mar pren la terra ses riqueses;
que les traidores ones,
per la ventada empeses,
engolexen les naus y les persones;
¡la terra sí que pren! la terra mare
es més lladrona encara;
més ay! terra, si prens, també molt dones,
qu'ets despressa y avara per estones.
· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Y ara tornem a lo qu'abans vos deya.
Dins el bell hort hi vaig cullî una poma;
y quant temtada per son rich aroma
li vaig dar la primera mossegada,